El comerç a la baixa edat mitjana

1.    Què representa el mapa?

Ens representa el mapa de les relacions comercials i les principals ciutats a Europa durant la baixa edat mitjana, del segle XIII al segle XV.

2.     Digues sis ciutats espanyoles que passin dels 10.000 habitants.

València, Toledo, Còrdova, Sevilla, Granada i Barcelona.

3.    En quins dos territoris es situa la major aglomeració de ciutats majors de 10.000 habitants?

La major algomeració de les ciutats majors, es siuta al nord d’Itàlia i als Països Baixos.

4.     Quin tipus de ruta unia Sevilla en Lio?

Sevilla i Lio estaven unides per una ruta terrestre. Passava per Sevilla, Còrdova, Toledo, Barcelona, Saragossa i Perpinyà.

5.    Quin tipus de ruta unia Génova en Antioquía?

Génova en Antioquía estaven unides per una ruta marítima. Passava per les costes oest d'Espanya i travessava el mar fins a Etiopía.

6. Per què són importants les ciutats a la baixa edat mitjana?

Són importants perquè la gent dels pobles petits podien anar a les ciutats grans a comerciar i a proporcionar aliments i gràcies a aquestes ciutats, es quan es començaven a comercialitzar els productes. També tenien importància com a centres culturals, ja que creaven universitats i també com a nivell polític, ja que recolzaven el poder del rei per sobre dels nobles.

7.    Escriu sis productes en els quals fes comerç Espanya.

Espanya feia comerç amb: armes, sal, vi, oli, seda, blat.

8.    Perquè tenia importància Lio?

Perquè era una ciutat d’encreuament de rutes comercials.

Les classes socials a la baixa edat mitjana

Piràmide A

Piràmide B

1.    Què és un estament social?

És un grup social tancat, per la qual només s’hi pot accedir per naixement.

2.    Descriu el dibuix A: què representa? Quins estaments apareixen? Quins estaments són privilegiats i quins no?

Representa els estaments socials de l’edat mitjana representats en forma de piràmide. Hi apareixen els estaments privilegiats i els no privilegiats.  Els privilegiats són el rei, l’alta noblesa, l’alt clergat, la baixa noblesa i el baix clergat i els no privilegiats són els grans mercaders, els mercaders, els artesans i els pagesos aloers, tinents i serfs.

3.    Descriu el dibuix B: què representa? Quins estaments apareixen? Quins estaments són privilegiats i quins no?

Representa els estaments socials de l’edat mitjana en forma de piràmide. Hi apareixen els estaments privilegiats i els no privilegiats.

Els estaments privilegiats són el rei, l’alta noblesa com els barons i els comptes, l’alt clergat com els bisbes i els abats, la baixa noblesa com els cavallers i el baix clergat com els capellans i els mongos.

Els estaments no privilegiats són els pagesos: aloers, tinents i serfs, i els habitants del poble.

4.    Escriu quatre diferències  entre els dos gràfics.

-      En el gràfic B no hi ha diferències socials entre el poble i els pagesos.

-      En el gràfic A el rei té més poder que els nobles, ja que cobra impostos de la ciutat i els nobles no els poden cobrar.

-      En el gràfic B, al estament de l’alt clergat també hi apareixen els abats i els cavallers.

-      Els que viuen a la ciutat tenen més importància que els que viuen al camp.

5.    Quina d’aquestes piràmides socials pertany a la baixa edat mitjana? Raona la resposta.

La piràmide A pertany a la baixa edat mitjana, ja que els habitants de la ciutat han adquirit que el rei els i dóna protecció i llibertat davant la noblesa. També perquè apareixen noves classes socials a la ciutat i els no privilegiats es divideixen en més estaments.

6.    Si fossis un habitant de la ciutat que pertany a la mà major, quines activitats faries al llarg del dia?

Si fos un habitant de la ciutat a la mà major, les activitats que faria serien: signar contractes de compravenda de productes, anar a demanar préstecs als jueus, vigilar els vaixells del port que vinguessin plens...

7.    Com es diu la nova classe social que apareix a les ciutats?

La nova classe social que apareix a les ciutats s’anomena: La burgesia.

Els regnes hispànics a la baixa edat mitjana

Què, Qui, Quan, On?

1.    Quins territoris va ocupar Castella al segle XIII?

Extremadura, Còrdova, Sevilla, Murcia i Lleó.

2.    Com es va repoblar el territori conquerit?

El territori es va repoblar gràcies al  repartiment entre els nobles, que van ajudar a conquerir-lo. El repartiment, es va fer en grans parcel·les anomenades latifundis.

3.    Com va arribar al tron Enric II?

Va arribar-hi per mitjà d'una guerra civil contra el seu germanastre Pere I recolzat per la alta noblesa, a la qual després li va concedir molts territoris.

4.    Què va passar durant el regnat d’Enric IV?

Va passar que hi va haver una guerra civil entre els partidaris de la seva filla Joana i de la seva germana Isabel. Aquesta es va imposar i va ser la nova reina de Castilla. Es va casar amb Ferran II d'Aragó i es van anomenar reis catòlics.

5.    Per què hi va haver enfrontaments a Navarra al segle XV?

A Navarra al segle XV, van haver-hi enfrontaments perquè es van enfrontar Ferran d’Antequera i el seu fill Carles per qui seria el rei de Navarra.

EL SISTEMA FEUDAL I LA SEVA ECONOMIA

4- El feudalisme

1.    Quines diferències hi havia entre un pagès aloer, un tinent i un serf? Un pagès aloer, era una persona que era lliure i que tenia una porció de terra per treballar, que era propietat seva. Havia de pagar alguna part dels impostos. Un tinent era un pagès lliure però no tenia terres. Treballava les terres que li deixava el senyor feudal i pagava tots els impostos. I un serf era un pagès que no era lliure i que no tenia terres. No pagava impostos perquè no tenia res a que pagar.

2.    Què eren les corvees?

Eren les jornades que els pagesos, ja  fossin aloers o tinents havien de dedicar-se a treballar per les terres del senyor feudal.

3.    Què era el delme? Qui el percebia?

El delme, era un tribut que els pagesos havien de pagar a l’Església, que consistia en una desena part de la collita.

4.    Segons Fullbert  de Chartres, en què consistia el contracte vassallàtic?

El contracte vassallàtic, consistia en que el vassall li jurava fidelitat i ajuda al senyor i el senyor, li oferia protecció al vassall.

5.    Fixa’t en la il·lustració sobre les feines dels pagesos que et mostrem a la unitat. Com es vestien? Quines eines agrícoles utilitzaven?

És vestien amb malles que servien de calçons i una mena de  túnica per sobre. Aquests vestits, estaven fets de llana o d’espart. Com a eines agrícoles, utilitzaven eines de fusta, que tenien la punxa de ferro.

5- L’economia feudal

1.    Per què diem que la civilització europea a l’alta edat mitjana era quasi exclusivament rural?

Per què la major part de la població vivia al camp i practicaven l’agricultura i la ramaderia.

2.    Explica amb paraules teves en què consisteixen la rotació biennal i la triennal.

En la rotació biennal, cada any dividien la parcel·la en dos: una es treballava i l’altre es deixava en caret i en la rotació triennal, la parcel·la es dividia en tres parts: dues es sembraven i l’altre es quedava al caret.

3.    Per què eren tan importants els boscos? Eren importants, ja que hi proporcionava aliments silvestres (bolets,...) i també hi proporcionava caça (animals). Hi havia també llenya per a les construccions i per a escalfar-se.

4.    Quines millores tècniques van aparèixer entre els segles XI i XIII?

Van aparèixer l’aparició de noves tècniques de treball i la conquesta de noves terres per al conreu, que van provocar un augment important de la producció agrària. Per exemple, van difondre la rotació triennal que permetia augmentar les arades.

5.    Fixa’t en les il·lustracions que et mostrem a la unitat i explica com funcionaven els molins d’aigua i els de vent.

Els molins d’aigua i els molins de vent, funcionaven gràcies a l’energia de la natura, de manera que el treball deixava de dependre exclusivament de les energies humana i animal. Primer van aparèixer els molins d’aigua i més endavant, els de vent.

MAPA CONCEPTUAL: L'ALTA EDAT MITJANA

CASTELLS FRONTERA

Exercicis

Feu les activitats per ordre i contesteu dins els requadres.

0) Feu clic a les activitats d'aprenentatge. Us apareix un mapa de la vall del Gaià. Compteu quants castells hi ha. La densitat de castells és alta o baixa?

Hi han 51 castells en total. La densitat d’aquests castells, és alta, ja que n’hi ha molts en poc territori.

1) Feu clic des del mapa a la torre del Montclar i observeu la foto panoràmica.
En fer girar la panoràmica, fixeu-vos que de tant en tant apareixen noms de castells que indiquen que des del lloc on estan se'n poden divisar d'altres. Apunteu quins són i quins es veuen des de cadascun d'ells.

Castell d’Aguiló. Es veuen els castells Contrast, Clariana, Argençola i Montrargull.

A partir del mapa de la vall del Gaià feu una llista amb els noms de castells que indiquin una localització dalt d'una muntanya o d'un lloc elevat.

Aguiló, Montclar, Montargull.

Deduïu per què la majoria dels castells es construeixen en punts alts? 

Per defensar-se millor i poder controlar el territori.

Apunteu les comarques que travessa el riu Gaià (podeu fer servir un atles). 

El riu Gaià travessa les comarques del Tarragonès, l’Alt Camp i la Conca de Barberà.

2) Visiteu Montferri 
Com s'enviaven les notícies?

S’enviaven les notícies amb diversos tipus de senyals. Predominaven les senyals de fum.

Ordeneu per ordre cronològic les següents formes de torres i expliqueu-ne l'evolució.

600 torre quadrada. 850 torre quadrada de cantons arrodonits. I cap a l’any 1.000  torre rodona.

Expliqueu com eren les torres per dins.

Tenia escales per accedir a la part superior. Aquestes escales es podien retirar.

Quina utilitat tenien les torres en cas d'un atac?

Per avisar a la gent i aquesta es pogués amagar o refugiar al castell.

3) Visiteu Vespella

Per què s'aprofitaven les coves?

A vegades s’utilitzaven com habitatge per la gent que hi havia al territori.

4)  Visiteu Clariana
D'entre tots els noms de fortificacions que apareixen al mapa de la vall del Gaià, trobeu-ne cinc que mostrin que el territori era boscós i salvatge.

Vall Espinosa, Figuerola, Valldosera, Montagut i Pinyana.

Compareu el dibuix núm. 1 i el núm. 2. Trobeu-hi les diferències.

No hi ha vegetació, apareixen les terres de conreu, apareixen també nous pagesos, el boscos són més reduïts, apareixen arbres fruiters i també la nova construcció d’un castell al cim de la muntanya.

5) Visiteu el Montmell
Llegiu el document referit al Montmell.
Qui signen el pacte?

Signen el pacte el bisbe de Barcelona i els habitants de Montmell.

6) Visiteu Pinyana 
A partir de l'observació de la imatge de Pinyana deduïu el següent:
Damunt de quins llocs es construeixen els castells? Explica'n els motius.

Els castells es construïen damunt dels cims de les muntanyes altes, ja que era difícil accedir-hi i així, podien observar si els atacaven. Es podien comunicar amb fum.

Quins elements pots distingir a la imatge? Quin és el que ja hem estudiat?

L’element que es pot distingir a la imatge, es la Torre de l’Homenatge.

Qui viu al castell?

El senyor feudal, la seva família, els soldats que el defenien i els servents.

7) Visiteu Queralt
Llegiu el document de venda del castell de Queralt i apunteu què inclou.

El castell incloïa terres, cases, boscos, aigües i camins des de les muntanyes fins a les valls.

8) Visiteu Pontils
Calculeu la quantitat de les algarades.

Es van produir 25 algarades entre l’any 800 i l’any 1003.

9) Visiteu Tamarit
Quants quilòmetres hi ha entre Tamarit i Tarragona? Quants anys es va tardar en ocupar-los?

Entre Tamarit i Tarragona, hi han 7 quilòmetres. Es va tardar 75 anys en ocupar-los.

10) Visiteu Saburella
Compareu el dibuix núm. 2 i el núm. 3. Trobeu-hi les principals diferències. Expliqueu què signifiquen i per què hi apareixen.

Augmenta el nombre de terres de conreus i són del senyor feudal,els pagesos es converteixen en servents del senyor feudal, hi ha molta més vegetació, el castell es fa gran, hi ha soldats que vigilen i finalment, el nombre d’arbres disminueix.

Realització de 10 preguntes amb les seves respostes a partir dels apartats del tema 6: Els musulmans, uns grans innovadors i EL QUE HEM APRÈS

Els musulmans, uns grans innovadors

1-   Com es va beneficiar el món àrab? El món àrab, es va beneficiar de tots els avenços tècnics que es van iniciar al Pròxim Orient islàmic, ja que l’Al-Àndalus estava en relació constant en la resta d’aquest món.

2-   A quin segle van aprendre a utilitzar les aigües subterrànies? Que els va permetre? Van aprendre a utilitzar els aigües subterrànies al segle X , que els va permetre convertir àmplies  zones en regadius.

3-   Que feien els metges musulmans abans d’operar? El que feien, era desinfectar els instruments i narcotitzar  als pacients per evitar el seu dolor.

4-   Que van perfeccionar en la navegació els Musulmans? De que els servia l’astrolabi? Els musulmans van perfeccionar la navegació amb la brúixola i l’astrolabi. L’astrolabi, es feia servir per a observar la posició dels astres i per determinar la seva altura sobre l’horitzó.

5-   Els musulmans, que van aprendre dels mongols? El que van aprendre, va ser l’ús de la pólvora i la utilització del canó, que era un tub muntat sobre una carcassa amb rodes, que disparava barres de ferro lligades entre si o també disparaven boles de ferro.

QUE HEM APRÈS

1-   Quins cinc preceptes bàsics té la religió musulmana?

La religió musulmana té els següents preceptes: professió de fe, oració, dejuni durant el ramadà, fer almoina i anar en pelegrinatge a la Meca.

2-   Quina era la màxima autoritat política i religiosa de l’ Islam? Era el Califa.

3-   Qui eren els mossàrabs? Els mossàrabs eren els cristians que vivien en territoris peninsulars dominats pels musulmans.

4-   Quines eren les principals ciutats musulmanes de Catalunya? Eren Lleida, Tortosa i Balaguer.

5-   Quins dos mercats tenien les ciutats hispanomusulmanes? De que disposaven? Els dos mercats eren l’alcàsser i la mesquita, i disposaven de banys públics i zones enjardinades.